Venus acull Cupido
al temps que gira la mirada
cap a Adonis. Tot just
el veu, tota ella s´oblida
en el mar,
aquells ulls. Impetuosos
remolins l´arrosseguen
aigües avall
talment l´hagués disparada
un arc a gran tensió.
Però Venus no ho sap.
Després, quan per rebot suri
a la superfície, tal vegada es pregunti
quin va ser l´instant
precís en què s´hi capbussà.
I tal vegada s´ho pregunti en va.
Lúcid, boig, mediocre.
Tots tres hem de caber en un eix
més que els joncs en un sol feix.
Als buits que deixi la nostra dispersió
no tardarà gaire a infiltrar-se el greix
d´un despropòsit.
Només l´esqueix
dels que ens arreli ha d´esmunyir-se´ns a l´entremig.
Su coherencia es como la del árbol,
cambia
pero no se desplaza.
(Juan Ramón Jiménez)
A l´obaga
m´encruo
com el cos sense carícia.
En l´ombra
reconec el meu perfil, llum
que en passar
ha deixat la seva petja.
(Roca)
Necessita un objectiu
a curt termini
com quan busca un títol que aclareixi
el poema.
T´has post.
Un llop
molt prop del pit
em puny.
Ma ment
es bat
per fer-lo lluny,
com gos
que buix
al peu del mas.
Palpís a frec d´àpex.
Del pipal l´abast, fullatge
que a tocar m´arbora.
Col.lectiu VersArtil 