No he visitat més el pis, lloguer
d´amor. Tan sols
una tarda l´omplírem
de nosaltres.
Hi abandonàrem, amb la confiança
d´un retorn, botelles encetades
com el nostre vincle.
Ens apressàvem a llepar-nos
la mar de foc,
de por que se´ns esvaís el sol.
(Contraalba)
Venus acull Cupido
al temps que gira la mirada
cap a Adonis. Tot just
el veu, tota ella s´oblida
en el mar,
aquells ulls. Impetuosos
remolins l´arrosseguen
aigües avall
talment l´hagués disparada
un arc a gran tensió.
Però Venus no ho sap.
Després, quan per rebot suri
a la superfície, tal vegada es pregunti
quin va ser l´instant
precís en què s´hi capbussà.
I tal vegada s´ho pregunti en va.
T´has post.
Un llop
molt prop del pit
em puny.
Ma ment
es bat
per fer-lo lluny,
com gos
que buix
al peu del mas.
Abans que una amoreta esdevingui
només consol.
Abans que siguis l´oblit d´altres
i únicament tu el sentis
perquè aquells han oblidat,
sedueix-los.
Fil i fil,
tu i jo.
Te´n dol
el nus.
Fem-nos llaç,
si et plau
el joc.
Em clivella el somriure
que m´ofereixes
a través del cristall: ironia,
permet i priva alhora.
En un bar, darrere els vidres
plujosos, parlaven
de la seva història il.lícita: un amor
esquitxat de pors.
Ell temia que l´esposa fidel
es bastís un mur de sofriment
en separar-se´n.
Ella es deia “el temps
el farà decidir-se”, tot i que creia
en altres coses que en el temps.
Llampegava. Una por més punyent
els sorprengué: la sospita
de no saber-se prou capaços
d´estimar-se.
Mentrestant,
en una filera del cine
dos amants s´estrenyien fortament les mans
perquè, encara que el film
els expliqués,
no volien distanciar-se.
Convertim el bes que ara no gosem gaudir
en un diàleg banal.
Et parlo
amb mots que es dirigeixen a d´altres.
I assenteixes, comprenent
allò que no pronuncio.
(Tàcitament)
Tu ets l´aigua
i jo una terra.
No plovisquegis
sols
per refrescar-me
momentàniament
la pell.
Em cal pluja
contínua i en abundància
perquè s´amari de tu
la meva pols
més remota.
Tu ets l´aigua
i jo una terra,
mes siguem fang.
Rosta´m
l´ostra de l´ull.
Apressa´t.
Xucla´m
la perla líquida,
acorralada.
Col.lectiu VersArtil 