Si el caire del límit
revelés com la metàfora
trobada de sobte!
Archive for the ‘En sordina’ Category
Si el caire del límit-2
Setembre 19, 2013
Rastrejo el subtil:
secret entre blau i blau
ratlla l´horitzó.
Si el caire del límit-1
Juliol 8, 2013
Palpís a frec d´àpex.
Del pipal l´abast, fullatge
que a tocar m´arbora.
Blanca com vertigen-11,12
Abril 11, 2013
Toca al cor la fletxa
mes Cupido no dispara,
sinó l´arc d´un nervi.
Proveir-se a l´àrea
de servei? En va la vespa
pica: al picar, mor.
Blanca com vertigen-9,10
febrer 15, 2013
En sordina viuen
els sentits. Un talp a cegues
en soscava el sòl.
Damunt de minat
terreny, obès i feixuc,
l´haikú es mou en fals.
Blanca com vertigen-7,8
gener 16, 2013
Pot cremar el motor
conviure amb l´escissió
part de la jornada.
El cansament clava
un opac retrovisor
entre ull i mirada.
Blanca com vertigen-5,6
Octubre 25, 2012
Contínua es fa
la línia discontínua
blanca com vertigen.
Presses sense ganes
en carretera aliena
cap al fi d´un altre.
Blanca com vertigen-3,4
Setembre 19, 2012
Blanc naïf els cúmulus
pasturen. Ramat d´ovelles
soltes pel prat blau.
Cel i raig s´estimben
a les finestres. S´esquerda
la llum al topar-hi.
Blanca com vertigen-1,2
Agost 16, 2012
Al matí rabent
el cotxe per l´autopista
guanya el pols al temps.
El sol reverbera
damunt la planxa, els mixons
baten tornassol.
De l´insomni esclaten-6,7
Agost 6, 2012
Tallant gira el cercle:
aspa i núvols esdevenen
el mateix en l´hèlice.
Quin remolí em xucla?
Com un vòrtex m´obro al buit
enmig del meu centre.
Col.lectiu VersArtil 