Gràcies a la mirada lenta,
en girar l´hèlix veloçment
veus a través
del seu metall.
(Paradoxa)
Gràcies a la mirada lenta,
en girar l´hèlix veloçment
veus a través
del seu metall.
(Paradoxa)
Necessita un objectiu
a curt termini
com quan busca un títol que aclareixi
el poema.
El lleó reté amb rugits
i urpades
la presa que li disputen.
L´orgull es mesura amb el seu homòleg,
i així existeix.
Fe pot trabucar-se com una copa
plena,
altíssima,
fràgil
talment a l´espera
dels resultats d´una analítica.
Fins on la pell
tensada al límit transparenta.
Ha triat aquest risc i no el de negar-se´l.
Es construeix més d´una casa alhora.
Si tempta la quimera fins al llindar de la porta
és per poder entrar.
Què pot donar l´estèril?
Aproximar-se al seu caire
a les palpentes?
Poca cosa a dir:
el trebol blanc per tot esguard, la cataracta
a l´ull de la memòria
-pissarra esborrada
amb drap guixat.
El teixit s´esfilagarsa.
Totes les paraules
no bastaran a apedaçar-lo
si han equivocat la llana.
No sap fins quan.
Ningú no dóna dades o aproximacions
que li serveixin.
La incertitud,
llop rondant la casa,
dilata les nits, la pupil.la.