Archive for the ‘VERS’ Category

h1

Si el caire del límit-3

Octubre 22, 2013

 

Si el caire del límit

revelés com la metàfora

trobada de sobte!

 

 

h1

Revers d´aigua-12

Octubre 9, 2013

 

Ignoro quina llei

no he complert.

De puntetes

he volgut veure

a través de l´escletxa.

 

Per què de sobte

la porta es tanca

i resto entre solcs

de mite i claredat?

 

En girar-me,

què vull recuperar

que desconec.

 

(Orfeu)

 

 

h1

Però Venus no ho sap-10

Octubre 7, 2013

 

No he visitat més el pis, lloguer

d´amor. Tan sols

una tarda l´omplírem

de nosaltres.

 

Hi abandonàrem, amb la confiança

d´un retorn, botelles encetades

com el nostre vincle.

Ens apressàvem a llepar-nos

la mar de foc,

de por que se´ns esvaís el sol.

 

(Contraalba)

 

 

h1

En el punt de mira-12

Setembre 28, 2013

 

Gràcies a la mirada lenta,

en girar l´hèlix veloçment

veus a través

del seu metall.

 

(Paradoxa)

 

 

h1

Si el caire del límit-2

Setembre 19, 2013

 

Rastrejo el subtil:

secret entre blau i blau

ratlla l´horitzó.

 

 

h1

Quotidianitat-12

Setembre 9, 2013

 

Condueixo rere vostre

i a través del vidrie miro com parles

amb el xofer.

 

El teu perfil, el moviment dels teus llavis,

de les teues mans, els conec tant que ara,

despullats de veu,

se´m fan incerts.

 

El vidre s´interposa com a perspectiva

que te´m gira de cantell.

Sense so ni tacte

te m´aguantes per una aresta.

 

 

h1

Però Venus no ho sap-9

Agost 14, 2013

 

Venus acull Cupido

al temps que gira la mirada

cap a Adonis. Tot just

el veu, tota ella s´oblida

en el mar,

aquells ulls. Impetuosos

remolins l´arrosseguen

aigües avall

talment l´hagués disparada

un arc a gran tensió.

Però Venus no ho sap.

Després, quan per rebot suri

a la superfície, tal vegada es pregunti

quin va ser l´instant

precís en què s´hi capbussà.

I tal vegada s´ho pregunti en va.

 

 

h1

Tres en ratlla

Agost 8, 2013

 

Lúcid, boig, mediocre.

Tots tres hem de caber en un eix

més que els joncs en un sol feix.

Als buits que deixi la nostra dispersió

no tardarà gaire a infiltrar-se el greix

d´un despropòsit.

Només l´esqueix

dels que ens arreli ha d´esmunyir-se´ns a l´entremig.

 

 

h1

El arco y la lira-12

Agost 5, 2013

 

Su coherencia es como la del árbol,

cambia

pero no se desplaza.

 

(Juan Ramón Jiménez)

 

 

h1

Revers d´aigua-11

Juliol 24, 2013

 

A l´obaga

m´encruo

com el cos sense carícia.

 

En l´ombra

reconec el meu perfil, llum

que en passar

ha deixat la seva petja.

 

                                  (Roca)