Si el caire del límit
revelés com la metàfora
trobada de sobte!
Si el caire del límit
revelés com la metàfora
trobada de sobte!
Ignoro quina llei
no he complert.
De puntetes
he volgut veure
a través de l´escletxa.
Per què de sobte
la porta es tanca
i resto entre solcs
de mite i claredat?
En girar-me,
què vull recuperar
que desconec.
(Orfeu)
No he visitat més el pis, lloguer
d´amor. Tan sols
una tarda l´omplírem
de nosaltres.
Hi abandonàrem, amb la confiança
d´un retorn, botelles encetades
com el nostre vincle.
Ens apressàvem a llepar-nos
la mar de foc,
de por que se´ns esvaís el sol.
(Contraalba)