L´esglai
com una llengua ullalada llepant-me
al punt.
En la gubiada nit
un llop
m´esfonsa el musell,
girant-me al pleniluni.
Udolo des de l´esglai,
que espanto
en udolar.
L´esglai
com una llengua ullalada llepant-me
al punt.
En la gubiada nit
un llop
m´esfonsa el musell,
girant-me al pleniluni.
Udolo des de l´esglai,
que espanto
en udolar.
En cos i ànima
s´ha enrolat a l´atzar.
No ha sospesat prou les possibilitats de guany.
Per a què? Per contradir l´inevitable?
Així que escull,
legionari de palla, una palleta.
Com qui diu un destí petit
com la flor de pitiminí,
el que ve donat sense que un s´hi ajudi.
A ell confia la seva vida.
De morro a la paret
la verra acreix el greix.
De cul a la mirada
la verra ni veu l´ara.
El lleó reté amb rugits
i urpades
la presa que li disputen.
L´orgull es mesura amb el seu homòleg,
i així existeix.