Bajo una luz de mediodía
cuerpos hermosos
en un aire transparente y resonante,
aire
de alta meseta
hecha para los ojos y la escultura.
(Ortega y Gasset)
Bajo una luz de mediodía
cuerpos hermosos
en un aire transparente y resonante,
aire
de alta meseta
hecha para los ojos y la escultura.
(Ortega y Gasset)
Abans que una amoreta esdevingui
només consol.
Abans que siguis l´oblit d´altres
i únicament tu el sentis
perquè aquells han oblidat,
sedueix-los.
Una serralada irromp
a la faç del planeta.
Compensatòriament
l´aigua es retira.
Així el meu intel.lecte
quan m´arbores.
Bellesa
que per mostrar-se
fuig.
D´una revolada
creua el meu riu
més amunt de l´aire
vertical.
Llunyania
que retinc a la meva aigua
quan bat les ales.
no peixo ni peix
ni al cóm
ni paeixo com
cal m´han embotit
la palla a l´enteniment no
en faig cap feix ni un gra
massa ja no
distingeixo el gras
de la paia de tant
perseguir-me
la cua girant
la sínia me la mossego
sego ego
a tombs
em marejo mare jo al jou
que em juny de juny
a juny el món
em roda pel terra erra
desgavellat
i en ofuscació ecs ex-
clamo sort
del pal que m´apuntala
el mateix diria
un gran
cínic a punt l´ala
prou que els meus brams no
pujaran al cel si confonc fong
i ascle esclavatge
amb socors! sóc ors ros
sóc soc o un soca?