Archive for febrer de 2013

h1

Però Venus no ho sap-4

febrer 28, 2013

 

En un bar, darrere els vidres

plujosos, parlaven

de la seva història il.lícita: un amor

esquitxat de pors.

 

Ell temia que l´esposa fidel

es bastís un mur de sofriment

en separar-se´n.

 

Ella es deia “el temps

el farà decidir-se”, tot i que creia

en altres coses que en el temps.

 

Llampegava. Una por més punyent

els sorprengué: la sospita

de no saber-se prou capaços

d´estimar-se.

 

Mentrestant,

en una filera del cine

dos amants s´estrenyien fortament les mans

perquè, encara que el film

els expliqués,

no volien distanciar-se.

 

 

h1

Tronc

febrer 26, 2013

tronc

h1

Quotidianitat-8

febrer 25, 2013

 

Reflectir els arbres

de la nostra riba

abans que una mà negligent

n´inquieti l´aigua

i ens deformi la imatge.

 

 

h1

Revers d´aigua-6

febrer 20, 2013

 

De la veu

 

cos enfora

perquè pugui rastrejar-la

 

les seves pells

deixades

entre desolacions de roca.

 

 

h1

Camp de bambarols

febrer 19, 2013

camp de bambarols

h1

Blanca com vertigen-9,10

febrer 15, 2013

 

En sordina viuen

els sentits. Un talp a cegues

en soscava el sòl.

 

Damunt de minat

terreny, obès i feixuc,

l´haikú es mou en fals.

 

 

h1

Però Venus no ho sap-3

febrer 12, 2013

 

Convertim el bes que ara no gosem gaudir

en un diàleg banal.

Et parlo

amb mots que es dirigeixen a d´altres.

I assenteixes, comprenent

allò que no pronuncio.

 

(Tàcitament)

 

 

h1

L´envol d´un àngel

febrer 11, 2013

 l´envol d´un àngell´envol d´un àngell´envol d´un àngel

h1

Els quatre quadres

febrer 6, 2013

 

Amb guix blanc baixes el cel a terra

i ja al traçar-lo a trams el limites.

Peu angelet sense ales ni guarda,

t´imposes el repte d´anar coix

 

i haver d´arrossegar a salts la pedra

com un dur apèndix del teu cos,

fins que d´un bot entraràs al sol.

Més feliç seràs com més ratllat

 

hagis hagut d´esquivar el subsòl?

Lleu consol per a qui naix amb mala

estrella, sense estre ni rella.

 

 

h1

En el punt de mira-8

febrer 4, 2013

 

Fins on la pell

tensada al límit transparenta.

Ha triat aquest risc i no el de negar-se´l.