Tu ets l´aigua
i jo una terra.
No plovisquegis
sols
per refrescar-me
momentàniament
la pell.
Em cal pluja
contínua i en abundància
perquè s´amari de tu
la meva pols
més remota.
Tu ets l´aigua
i jo una terra,
mes siguem fang.
Archive for gener de 2013
Revers d´aigua-5
gener 23, 2013
Com fa el moixó
que cau a pic
i en precipitar-se sap i ignora?
Quan l´espadat
de si mateix
el llança al caire:
meitat silenci
meitat mudesa,
sense cap mar al fons
on poder veure
el silenci que li queda.
Però Venus no ho sap-1
gener 21, 2013
Rosta´m
l´ostra de l´ull.
Apressa´t.
Xucla´m
la perla líquida,
acorralada.
El arco y la lira-8
gener 17, 2013
Y cuando toca un cuerpo humano
no roza un cielo
sino que penetra en una galería de ecos.
(Eliot)
Blanca com vertigen-7,8
gener 16, 2013
Pot cremar el motor
conviure amb l´escissió
part de la jornada.
El cansament clava
un opac retrovisor
entre ull i mirada.
Revers d´aigua-4
gener 11, 2013
De bat a bat
el desert aleteja
sobre si mateix.
Quasi aire
nega transparència a l´aire.
Si un corrent em dispersa,
arena en quietud
elevada,
quin corrent ha de tornar-me
duna assentada
en continu desprendre´s
per a esdevenir.
Fet i amagar
gener 9, 2013
No li cal a l´ovella
ulls al clatell ni orella
al front, que l´instint de sobreviure
li ha donat visió
de cent-cinquanta graus.
Sense girar el cap identifica
al seu darrere fora de cau
el llop a l´aguait
fins enfarinat de potes i udol.
Poc li ha de servir a l´oví
la mirada en redó
si per més que s´apressi
no corre prou.
Ja es llepa ullals
i gris musell
quan sobre l´herba
del prat més bell
sols queden ossos
i alguna pell.
Col.lectiu VersArtil 